El Petöfi rus

Fa quatre dies que es compliren cent seixanta-dos anys des de que Sándor Petőfi, el famós poeta romàntic hongarès va ser vist per últim cop. Era el 31 de juliol de 1849 a les sis en punt del capvespre. Fugia a peu de la batalla de Segesvár (Sighişoara) —perduda pels rebels hongaresos contra l'exèrcit del Tsar Nicolau I— cap al poble saxó transilvà de Teufelsdorf (Vânători), i quatre soldats de la cavalleria russa galopaven darrere d’ell encalçant-lo.

Què va passar llavors és incert. El cos de Petőfi no va ser identificat entre els morts. Un mite d’esperança va néixer aleshores, i es va difondre que va ser agafat presoner pels russos, portat a Sibèria on va fundar un poble d'exiliats, va seduir la filla d'un general rus, o va treballar en una mina «però tothom sabia qui era, perquè en el seu barret va penjar una cinta amb els colors nacionals, i al damunt va escriure ‘Alexander Petrovich’…»


Feia molt de temps que Alexander Petrovich era mort quan Sándor Petőfi va arribar a Rússia. Això va passar dins l’any 1939, i va ser el futur guanyador del premi Nobel, el poeta Borís Pasternak, qui el va introduir dins la vida literària russa, on el van acollir  fervorosament. A. Pozdnyakov el descriu així en el seu estudi sobre les traduccions de Pasternak (2010):

«Pel que fa a la poesia hongaresa, Pasternak va traduir gairebé quatre mil versos de l’obra de Sándor Petőfi. Va conèixer els textos del poeta hongarès el 1939 per primer cop, i llavors va traduir el poema "Al final de setembre", tantes vegades citat en les antologies, originalment escrit només deu mesos abans de la mort del poeta al camp de batalla de Segesvár. Pasternak digué que ja aquest primer encontre amb la poesia de Petőfi va aixecar un viu interès cap a ell. "Primer em deixava fred, però aviat vaig descobrir alguna cosa dins d'ell que m’era propera i que em va estimular. Jo havia estat interessat en Lenau, i estava sota la seva influència, i aquest hongarès d'alguna manera em va recordar a Lenau, a Franz Liszt i d’altres, potser a través de l'origen i la cultura comunes, no sé, però en qualsevol cas va ser un plaer entrar en contacte amb ell. He recollit les millors traduccions meves dels seus poemes al llarg dels darrers anys, i aquí les publico” — va escriure en la postdata a les seves traduccions selectes, l’any 1991. Les seves primeres traduccions de Petőfi s’havien publicat al volum de Traduccions Selectes, el 1940.»

És important qui tradueix un poeta per primer cop a una llengua. El geni de Pasternak certament ha contribuït a que els russos sentin Petőfi com un autor propi. Voliem incloure aquí una declamació russa de «Al final de setembre» com a il·lustració, però no vam ser capaços de trobar-la a la xarxa russa (si algú coneix una font li quedarem molt agraïts). El poema «Si ets una flor» és l'únic d'entre les traduccions de Pasternak del qual tenim una versió d'àudio. (Re-llegint-lo ara a la llum de l'aniversari, hom no pot evitar notar com el darrer, blasfem, vers concorda amb el nom del poble saxó on va ser vist per última vegada).


Petőfi: Если ты цветок…

Fa leszek, ha fának vagy virága. Ha harmat vagy: én virág leszek. Harmat leszek, ha te napsugár vagy Csak hogy lényink egyesüljenek. Ha, leányka, te vagy a mennyország: Akkor én csillagá változom. Ha, leányka, te vagy a pokol: (hogy Egyesüljünk) én elkárhozom.

Если ты цветок — я буду стеблем, Если ты роса — цветами ввысь Потянусь, росинками колеблем, — Только души наши бы слились. Если ты, души моей отрада, Высь небес — я превращусь в звезду. Если ж ты, мой ангел, бездна ада — Согрешу и в бездну попаду.

Jo seré un arbre si ets les seves flors, o seré jo la flor si tu ets rosada; o rosada seré, si ets raig de sol, només per estar sempre unit a tu. La meva nina, si ets el cel seré l'estel que més s'enfila. La meva nina, si ets foc de l'infern, moriré condemnat per estar amb tu.

Una de les edicions russes més populars dels poemes selectes de Petőfi va ser publicada el 1969 a Moscou, per l’editor Художественная Литература, amb els dibuixos del ben conegut trio d'il·lustradors G. A. V. Traugot. Fa molt de temps vam trobar una versió escannejada del llibre en la xarxa russa, i pensàrem que un dia publicaríem l'emocionant dedicatòria que l'acompanya. Avui és un bon moment per fer-ho.

«Cadascú de nosaltres té un poeta favorit, de vegades més d'un. I sovint hi ha un poeta que va amb tu al llarg de tota la vida, mai l’oblides, i tens un sentiment especial cap a ell, com la persona més a prop teu i que més estimes. A vegades no notes que compares moltes de les teves accions, pensaments i fins i tot alguns períodes crítics de la teva vida amb aquests poemes i el seu creador. Mai no us ha passat a vosaltres? A mi sí. Vaig conèixer aquest volum quan va ser publicat, temps enrere, en el llunyà 1969. Jo tenia poc més de vint anys. Em vaig enamorar d’aquests poemes i més tard del seu autor, del qual he llegit tot el que s’ha publicat en rus. Hi ha hagut períodes, anys, en els quals no obria aquest llibre, però mai he oblidat els seus poemes. Tot el que hi ha en aquest volum ho sé de cor… Després d'un retard llarg vaig decidir escannejar-lo i publicar aquest llibre, que estim tant—precisament aquest, tot i que tenc també un volum amb la seva poesia completa en la meva biblioteca. No sé per què vaig esperar tant de temps. Potser temia que algú trobàs ridícula la meva afició a aquest poeta, o que aquesta poesia no tornarà mai més a estar de moda. Però ara es troba finalment en línia, i jo m’he decidit a escannejar i publicar també en un futur pròxim el gran llibre escrit sobre Petőfi pel reconegut autor hongarès Gyula Illyés. I fixau-vos també en els noms dels traductors: Borís Pasternak, Leonid Martinov, Vilhelm Levik, Nikolai Chukovsky, Vera Inber, Nikolai Tikhonov.»

Petőfi, certament, no va morir a Rússia.