El viatge

He retrobat la vida i el respir
de la terra, la deliciosa fuga
de l'abril sota els llibres, vers el rostre
que redreça el somrís, vers l'esperança
a la deriva d'una veu. 

Cal adonar al viatger la pau de casa,
l'hora que fou viscuda, tan alegre.
Els anys, però, no tornen.

(Joan Perucho, «El viatge», del llibre Sota la sang, 1947)

He vuelto a hallar la vida y el hondo
aliento de la tierra, la deliciosa fuga
de abril bajo los libros, hacia el rostro
que eleva su sonrisa, hacia la esperanza
a la deriva de una voz.

Demos al viajero la paz de nuestra casa,
las horas que vivimos, tan alegres.
Mas los años no vuelven.

(Joan Perucho, «El viatge», del libro Sota la sang, 1947)