Tot neix —i tot pot néixer encara
d’una violència que espera,
tenaç com la sang i primera
com el moll nocturn dins la rara
llum de la joia. ¿Qui em prepara,
quina materna mà sincera
obre l’antiga primavera
desfeta en fruits, i m’hi acara?
Qui un dia, per amor, la vida
que pur retenia ha llançat
a forçar l’estiu, sense gatge,
coneix la llei, i el seu llenguatge
serà el dels poetes, salvat
pel profund refús de la mida.
(Carles Riba, Salvatge cor, 1952)
No hay comentarios:
Publicar un comentario